XVI Terrabastall

Aquell silenci parlava sol. Ell la mirava. Ella el mirava a ell. Eren davant del portal, sota el balcó on ell tenia a la vista una bandera arlequinada firmada de la temporada 85-86 i la BH California amb què temps enrere havia recorregut els carrers de la ciutat.
Es van tornar a mirar. Malgrat tot, ella ho entenia. Ell li va acaronar la galta i anava a fer-li un petó, però ella es va fer enrere, amb cara d’indignada.
“I què? Creus que així queda tot arreglat?”
“Què vols dir?”
“A tu què et sembla?”, va continuar ella que ja era com una aixeta que no parava de rajar. “Avui m’entero que t’ho has fet amb la Sònia i això et sembla normal.”
“Dona, jo no sabia que era ella...”
“Sí, clar, una mica d’alcohol i ja tens l’excusa feta... I jo m’ho empasso com una bleda, oi?”
“Però a veure”, va replicar-li ell, que també començava a encrespar-se. “Tu em pots tirar per la cara que m’ho fes amb la Sònia, i que consti que va ser sense voler..., però tu te’n pots anar de copes i morrejar-te amb el Sebas aquell i el seu col•lega quillo de la moto...”
“Quina barra que tens, Jimmy. M’acuses de ser una fresca? Tu que t’ho vas fer amb la Tere davant de tothom... Sí, la Tere, no et facis l’orni, ara. La Tere, la sortida aquella de 3r B.”
“Un moment... Que jo m’ho vaig fer amb la Tere quan estaves amb el Tito!”
“I ara per què em treus el Tito? No suporto que em parlin del Tito!”, va saltar la Salu. “Que el Tito i jo encara no havíem començat res!”
“Doncs no ho semblava!”, va replicar ell.
“Doncs a mi em sembla que sou uns escandalosos”, va cridar una veu, des de més amunt. “No pot dormir una tranquil•la en aquest poble?”
Era l’Ona.
“Papa, Salu, es pot saber què feu discutint de coses que van passar fa més de vint anys? Sembleu dos adolescents, ja us val. O pitjor que dos adolescents, que ja no teniu edat.”
En Jimmy i la Salu es van mirar i van abaixar el cap.
“I jo encara afegiria una altra cosa”, va dir una altra veu, de l’altra banda del carrer. Era un home mal afaitat i amb una samarreta imperi la cara del qual els era bastant familiar. “Què n’hem de fer els veïns de les vostres històries decadents dels anys vuitanta? Feu el favor, home...”