dimarts, 17 de setembre del 2013

GN02 Mudances

La Mary Joe estava molt contenta. Per a ella tot eren novetats. Estrenava pis, estrenava nòvio...
“Que guai, ara serem pràcticament veïnes”, li va dir a la seva companya de l’insti, la que s’havia embolicat amb el seu veí.
“Si necessites ajuda ja ho saps...”
“No cal. Em queden per portar quatre coses només. Ahir l’Héctor em va ajudar una mica amb la mudança.”
Cada vegada que pronunciava el nom de l’Héctor se li encenien els ulls. I encara més quan recordava, després de carregar mobles, els jocs nocturns que havien tingut. Ella se li oferia per tallar-li els cabells i ell s’hi resistia. La seva mare tenia una perruqueria Ca n’Oriac, però ell no se’n refiava. Encara van tenir sort de no prendre mal...

En Juli i la Gina amb prou feines havien dormit.
La Gina no podia deixar de pensar en aquella escena que havien presenciat. Tornant de la feina va sortir a córrer amb el Timmy i, sense adonar-se’n es va presentar a casa del seu cosí.
En Juli, en canvi, s’havia passat mitja nit a urgències perquè li miressin la cama aixafada sota la planxa. Va estar repassant els fets tota la nit i part del dia, intentant recordar a quin pis i quina finestra havien vist aquell acte esgarrifós, però tot havia anat massa ràpid. Just quan tornava a casa, cansat, coix i amb les crosses, es va trobar la Gina i el Timmy.
Allà van conèixer la Mary Joe, atrafegada, descarregant embalums del cotxe. La Gina es va adonar de seguida que era una bona oportunitat per entrar a l’immoble a investigar.
“Perdona, vols que t’ajudem? De mudances, eh?”
“Sí. Necessitava un canvi de vida, amistats noves, emocions noves...”, els explicava la Mary Joe.
La Gina l’escoltava amb atenció. La noia xerrava pels descosits però se la veia propera i alegre. “Sembla bona tia”, va pensar.
“Vinga, ja t’ajudo a portar la calaixera”, es va oferir enfilant cap a l’escala.
El Juli se la mirava amb ulls esbatanats. Aquella noia era tota moviment i expressió. Tenia una veu molt musical i no parava de somriure. Es va adonar de sobte que feia molt que no s’interessava per cap dona que no fos la seva ex.
“Jo també t’ajudo”, va saltar agafant-se com va poder a un bodegó per no caure.
Mentrestant, en Timmy remenava les escombraries i desenterrava algunes plantes de les jardineres.
Les noies el van ajudar a entrar a l’ascensor amb els quadres i alguna planta, i elles van pujar per les escales.
“Estàs forta”, va observar la Gina.
“Ja m’ho diuen, ja. De fet m’agrada córrer, fer muntanya, i tinc un nòvio culturista. Fem moltes coses junts.”

La Gina havia quedat molt impressionada amb la nouvinguda. “Mola conèixer ties tan enrotllades. Potser ens fem amigues i tot, però amigues de veritat que s’expliquen coses íntimes."
El Juli, tot i passar-se tota l’estona agafat a les crosses mentre les noies parlaven, també pensava en la Mary Joe, potser més del compte. “Una dona activa, alegre, espavilada. És l’amant ideal, el meu complement perfecte. I em sembla que també li agrado.”
Quan ja era fosc, de nou a casa del Juli, els dos cosins van sopar junts recordant els vells temps acompanyats mentre el gos se barallava amb la catifa i esgarrinxava els coixins del sofà.
En el fons estaven una mica inquiets perquè no havien esbrinat res sobre el pis misteriós. Van decidir repassar altre cop totes les finestres amb el telescopi. Van veure famílies que sopaven, un noi que escrivia fórmules matemàtiques en una pissarra, senyores que feien mitja, un paio que anava en samarreta imperi, noietes que escoltaven música juntes amb el pijama posat... Res de sospitós. Fins que, és clar, van arribar al pis de la Mary Joe.
“Ostres, avui la nova veïna té visita”, va observar el Juli. Efectivament una ombra allargada havia fet acte de presència al pis de la noia.
“A veure...”, va dir la Gina. El que hi va veure ni li va agradar gens. “Desgraciada! Aquesta sí que no me l’esperava!”
En Juli també volia mirar però Gina es resistia. Així de lluny veia dues figures que s’abraçaven i es petonejaven i es treien la roba...
“La mala puta està liada amb l’Héctor!”, va cridar la Gina, que literalment s’enfilava per les parets.
En Juli s’ho mirava una mica encongit arran de finestra. Potser més valia que es tragués aquella noia del cap. La Gina, en canvi, treia foc pels queixals. Estava tan enrabiada que d’una estrebada va arrencar una cinta que sortia de la paret i la persiana va caure amb tot el pes sobre la mà del Juli.