dijous, 2 d’octubre del 2008

01 poesia ets tu

La Blanca acabava d'iniciar la recerca del seu príncep blau. Pel que recordava dels seus temps d'estudiant, el lloc on més trobades amb nois havia tingut era la biblioteca.

Va endinsar-se entre els prestatges plens de llibres. De seguida la va abordar un noi amb les ulleres de pasta i una taca de ketxup a la camisa.
"Perdona, estic buscant la biografia d'Isaac Asimov comentada per l'Ursula K. Le Guin."
"No la conec" va dir ella, bastant astorada.
"M'han dit que és molt interessant. Fa una mena de paral·lelisme freudià entre la infància de l'Asimov i l'argument de Jo robot. Ha de ser una passada".

La Blanca es va allunyar discretament d'aquell personatge i en girar-se va topar sorollosament amb un altre noi. El va ajudar a recollir els llibres que li havia fet caure. Es va fixar que era un noi alt i ben plantat. Portava una armilla de pana i una camisa de quadres d'allò més interessant. Els intel·lectuals la posaven a cent. "Gràcies, em dic Adam", va dir-li, "volia emportar-me uns quants llibres de Rilke i Pessoa per fer-ne una lectura atenta". Ella va contestar-li amb una sonora caiguda d'ulls.
L'Adam la va convidar a escoltar una lectura poètica a la gespa del costat de la biblio. Després van anar plegats a una tertúlia literària a l'Ateneu d'Escriptors de Gràcia i quan ja es feia tard ell la va sorprendre convidant-la a una obra de teatre que feien als Jardinets de la Caixa.

Quan l'obra ja s'havia acabat es van quedar estirats a l'amfiteatre contemplant el cel estrellat.
"Que s'alci el teló", va dir ell, evocatiu mentre li mossegava tendrament els llavis. Ella va entendre que volia que s'aixequés les fandilles.
Van fer l'amor en tres actes.
A ella el tercer li va semblar una mica ensopit.